PAÍS DE "PAPANATES"...

Potser sí que tots els països tenen els governants que es mereixen, però crec que és exagerat que tal i com arribem a ser els catalans tinguem aquesta colla de poca-soltes que primer fan coses i posteriorment i a continuació en fan d'altres de contraposades. Casos: en Montilla munta una mani per rebutjar la sentència de l'Estatut i no l'acaba, i a sobre diu que s'han de tendir ponts per al diàleg...

El meu amic de la batllia de Barcelona munta a Maria Cristina una pantalla televisiva gegant per a la final del mundial... Quan primer va dir que els espectacles es portarien al fòrum i que no posaria pantalles de televisió.

I parlant de televisió, ara que han guanyat programes especials de durada infinita que han fet desesperar la meva pobre existència i hàbits de dilluns. Tots els canals públics i privats mostrant la comitiva de festes dels guanyadors. O sigui que dels programes habituals, res de res.

Ara també em ve al cap com n'és de curiosa i mísera la memòria. Primer de tot posaren el crit al cel per la prima que rebrien si guanyaven el mundial, 600.000€, on es demanà fins i tot que el dediquessin a causes socials... I ara se'n recorda algú d'això?

Penso per exemple en el president del govern rebent als sis-cents mil €uristes per guanyar un mundial de futbol... (es com diu el meu amic Karim: "es que son pobres, sabe?). Doncs això, un pensa en la imatge de ser el president que ha aconseguit eurocopa mundial i a sobre d'ací a dos dies DEBATE DE LA NACIÓN, on una victòria com ja vaig avisar afecta un 0,7% PIB... sembla poc però és una animalada de més de sis zeros uns vuit-cents milions d'€ (com sis curses de formula 1/alimentaria a Barcelona que representarien directament un milió de visitants) de manera directa, i d'indirecta un 10% més de turistes...

Mentre tot això passa dos canals debaten (entre la vida i la mort) l'Estatut, gent preparada o gairebé tots. A CNN hi apareix en Gabilondo, amb un antic redactor de "El País", Lluís Bassets; i el director del Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya.

El senyor Bassets intentant aigualir la festa, i explicar el perquè de la manifestació i intentar explicar aquest federalisme assimètric. On l'únic que vol ser federalista és Catalunya, i Espanya intenta dissoldre'ns. M'encanta aquesta colla de maniqueistes i esquizofrènics que s'aferren a idees de multicultis, d'unitat en la diversitat i negant la idea dels pobles a decidir al seu futur. Perquè només en la mesura que els pobles són iguals es pot construir el respecte entre ambdós. Quan n'hi ha un de subjugat sempre haurà d'acceptar una majoria que li pretén imposar les seves idees, les seves pretensions.

Caminem cap a la forma més suau: un estat lliure associat. Siguem espanyols amb una forma diferent... I sinó cremem-los a tots. Visca la terra i mori el mal govern!