I què difícil ens la fem nosaltres mateixos...
De vegades l'amor i l'odi van pel mateix camí de bracet, d'altres van per camins diferents i s'acaben trobant.
Es com l'amor i el desig que de vegades van juntes i d'altres que van per altres bandes.
El cas és complex però ja fa gairebé dos mesos vaig veure una noia, amb la qual he intentat per cel i terra aconseguir-ne el telèfon i trobar-nos. Però com en diem popularment m'està fent suar!, tot i perquè al cap i a la fi m'acabi donant carabasses.
D'altra banda aparegué en escena la motorista, bona noia però un xic descontrolada; aprofita que de tant en quant es posa d'MDMA per fer coses que a mi em violenten molt (refregar el seu cos contra el meu, dir bajanades com que la canviï per 30 camells al seu actual company, dir-me que no li agrada la gelatina ni tant sols la que li envaeix el cos, i d'altres més agradables com anar-nos-en a un parc municipal a passar l'estona, explicar-nos aventures, parlar i més parlar).
La problemàtica de vegades rau en el fet que tanta estona junts, hom acaba trobant l'escalf necessari per cometre alguna bogeria...
Però la meva manera de pensar és que som amics i ella te xicot (...i els homes enteneu erròniament la meva forma de ser perquè jo no vull res...), per tant per protegir-me vaig demanar-li mig metre de distància, per evitar patir un possible enamorament... fet que incomplíem sovint en anar als jardins municipals i tot i que increïble no fèiem res més que parlar!!!
Ara he fet l'animalada de dir-li que he aixecat el límit, ara no n'hi ha, però si s'acosta massa potser la mossegaré (i ella afirma moltes coses de les quals no me'n crec cap: "quan deixi el xicot t'avisaré, no entenc perquè deies que érem amics i ara vols alguna cosa més de mi"... entre moltes altres frases inconnexes com: Siempre hay una segunda vez... o siempre nos quedara Paris! o m'agradava més el 11888 és a dir quan portava el cabell llarg (fa gairebé 2 mesos).
Però no veu que mentre ella es comporti jo no faré res del que he amenaçat... i a sobre li ho diu al seu actual company i avui ell ha tingut, naturalment, un atac de banyes!!!
De vegades l'amor i l'odi van pel mateix camí de bracet, d'altres van per camins diferents i s'acaben trobant.
Es com l'amor i el desig que de vegades van juntes i d'altres que van per altres bandes.
El cas és complex però ja fa gairebé dos mesos vaig veure una noia, amb la qual he intentat per cel i terra aconseguir-ne el telèfon i trobar-nos. Però com en diem popularment m'està fent suar!, tot i perquè al cap i a la fi m'acabi donant carabasses.
D'altra banda aparegué en escena la motorista, bona noia però un xic descontrolada; aprofita que de tant en quant es posa d'MDMA per fer coses que a mi em violenten molt (refregar el seu cos contra el meu, dir bajanades com que la canviï per 30 camells al seu actual company, dir-me que no li agrada la gelatina ni tant sols la que li envaeix el cos, i d'altres més agradables com anar-nos-en a un parc municipal a passar l'estona, explicar-nos aventures, parlar i més parlar).
La problemàtica de vegades rau en el fet que tanta estona junts, hom acaba trobant l'escalf necessari per cometre alguna bogeria...
Però la meva manera de pensar és que som amics i ella te xicot (...i els homes enteneu erròniament la meva forma de ser perquè jo no vull res...), per tant per protegir-me vaig demanar-li mig metre de distància, per evitar patir un possible enamorament... fet que incomplíem sovint en anar als jardins municipals i tot i que increïble no fèiem res més que parlar!!!
Ara he fet l'animalada de dir-li que he aixecat el límit, ara no n'hi ha, però si s'acosta massa potser la mossegaré (i ella afirma moltes coses de les quals no me'n crec cap: "quan deixi el xicot t'avisaré, no entenc perquè deies que érem amics i ara vols alguna cosa més de mi"... entre moltes altres frases inconnexes com: Siempre hay una segunda vez... o siempre nos quedara Paris! o m'agradava més el 11888 és a dir quan portava el cabell llarg (fa gairebé 2 mesos).
Però no veu que mentre ella es comporti jo no faré res del que he amenaçat... i a sobre li ho diu al seu actual company i avui ell ha tingut, naturalment, un atac de banyes!!!
Quines coses!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada