dilluns, 27 de juliol del 2009

He perdut el rumb de la meva vida...

En aquests moments no me n'adono o no me'n vull adonar però la meva vida s'ha convertit en un mar de dubtes (altra vegada).
L'amor m'ha esquivat (com ho fa sempre, i quan no ho fa no me n'adono que em truca a la porta, quina tristor i quina llàstima).

Però la realitat és que les dues dones que m'eren properes (i no familiars) han desaparegut de la meva vida.
L'una per una fractura a l'ànima i al peu, l'altra per una perspectiva de vida allunyada del que sóc jo, de la meva vida o de la meva forma de ser(...), o per edat o per perspectives de viure la seva joventut (aprofitant la seva feina i volent dedicar-li temps al lleure, ara que pot!).

I retorno a la simplicitat de les tardes, on el meu pare està preocupat per la meva evolució (involució) acadèmica.
I d'altra banda també per la salut d'una germana la qual està superant amb ajut mèdic una greu depressió.

A hores d'ara tinc ganes d'acabar els meus estudis però d'altra banda també tinc ganes de cloure una etapa de la meva vida (i aprendre a començar-ne una altra, potser millor, potser pitjor però en definitiva molt diferent!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada