Ja fa força dies que vaig publicar el darrer post al meu bloc, potser perquè els esdeveniments han sigut d'intent de concentració per assolir un resultat que no ha estat reeixit. Potser perquè he intentat fer les coses que tocaven tot i en els intents m'he sentit continuament torpedinat.
En definitiva torno a estar sol davant del teclat i la pantalla...
En aquests dies passats he intentat recentrar-me però és difícil. L'ambient a casa es fa dens per moments, la meva bona voluntat s'està veient torpedinada pels interessos particulars i no em veig capaç d'aguantar més sense escanyar a ningú, o donar un moc.D'altra banda tothom es veu amb possibilitats d'aconsellar-me quan no ho he demanat! Però bé què hi farem...
He tornat a treballar, aquest cop a un Ateneu, com a manteniment, ajut, organitzador, dinamitzador però no paga la pena; no perquè no sigui distret sinó perquè en aquesta vida has de prioritzar i a més d'omplir-me realment poc, em dona la sensació què estic perdent el temps, perquè costarà molts esforços dinamitzar-ho i fer-ho rendible...
Avui feia també molts dies que no agafava l'autobús tant d'hora al matí, (a Perpinyà si que l'agafava d'hora per anar a l'estació; ara li han variat la ruta i prefereixo fer el trajecte a peu, però quan no era així era molt avinent perquè em deixava a un carrer de l'Estació del Centre del Món). Hi he redescobert les cares adormides al matí de la gent que agafa el transport, com moltes noies aprofiten els darrers instants de trajecte per maquillar-se algunes (fer restauracions les que no són tant joves) i de com dissimuladament treuen el perfum / colònia amb vaporitzador i premen dues vegades el polsador que dispersa una mica d'essència.
Immediatament la fragància, en el reduit espai del bus l'omple d'aquella olor femenina tant característica perquè com amb el vestit, les sabates, els complements i com no la perfumeria segueixen modes i tendències.
L'autobús a cop d'ull sembla una biblioteca amb rodes, on un grapat de lectors àvids d'aprofitar el temps, llegeixen novel·les (en cas dels estudiants, apunts o coses similars) i avui, molts pocs diaris...
I me n'adono que encara que no em bellugui la vida segueix movent-se sense mi (fora de servei...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada